Hai xa tres anos participei por vez primeira nesta iniciativa que pretende visibilizar a poesía catalá en internet cuns manuscritos, loxicamente en catalán, de Álvaro Cunqueiro. Volveron convidarme a sumarme a este proxecto e reitero agora a miña participación cun poema de Celso Emilio Ferreiro traducido polo ensaísta e poeta mallorquín Josep Maria Llompart, autor que sempre estivo moi atento á nosa expresión literaria. O poema extráioo da escolma que subscribiu baixo o título de Poesia gallega, portuguesa i brasilera moderna (Edicions 62, 1988).
ALBADA A VIGO
Una finestra encesa
en la nit de la ciutat
és com una ull insomne.
Batibull a bord dels bous.
Van , els tramvies, fé,
fé, fé, ferrové,
ferrové, ferrovell
pels carrers costeruts amb les lleteres.
“Canta, cantor,
company meu”,
diu l’entrompat
al carrer sots la lluna darrera.
“Apa xicot,
ja son dos quarts de set .”
Un despertador odiós
ha trencat el son lleuger
de la fàmula Maria.
I llavors un senyoret,
després de galopar com un centaure
en els llits fastigosos dels prostíbuls,
ha demanat el desdejuni a crits.
Caderno da crítica 